Dins dels trastorns de l’ànim, apareixen els nostres ansietats i pors i considerem fòbia a la manifestació d’una per intensa, elevat, desproporcionat amb la realitat, una per irracional en tots els seus aspectes, davant un estímul concret. La reacció que és produeix davant l’estímul especifico, és incontrolable per la persona, produint-es respostes del tipus; cognitives, motors i emocionals.

Les respostes cognitives fan referència als pensaments sense evidències lògiques de l’estímul advers que adjectivem així, és a dir, pensaments il·lògics, carregats de no proves que acompanyen no obstant això al nostre temor sostingut.

Les respostes motores, comporten primer una activació fisiològica, un augment del nostre sistema nerviós, de totes nostres alertes davant l’estímul negatiu, una elevació del nostre arousal en totes les seves dimensions, podent presentar; sudoració, taquicàrdia, hiperventilació, tremolors, etc. Després, apareixerà una resposta pròpiament motora, és a dir, evitació.

Les respostes emocionals, seran les nostres pors incontrolables, la nostra inseguretat davant el que percebem com a negatiu i que en la seva realitat no és així.

Tenint en compte aquests tres tipus de resposta se’ns presenta l’ansietat anticipatòria, on no es valora la dimensió real de l’estímul fòbic, sent irreal la nostra expectativa de perill i per tant distorsionant-la. Al costat d’això i, finalment, provoquem el que denominem probabilitat d’ocurrència.

Aquest procés que nosaltres hem generat, alimenta i reforça el nostre pensament irracional sobre la fòbia a la qual ens estem enfrontant, sense poder valorar correctament les característiques pròpies, reals, i lògiques de l’estímul fòbic. Una vegada més, això, ens prepara per a la fugida física, per a l’evitació, la qual és mantinguda generalment per una conducta de seguretat. Aquesta conducta de seguretat té com a característica principal; l’alleujament de no enfrontar-nos a nostre estimulo, sent una conducta que nosaltres mateixos elaborem erròniament a partir de tot l’anteriorment reflectit, la qual cosa denominem estratègies d’afrontament.

Les nostres pròpies regles, les nostres estratègies, fonamentades en el buit real, en la il·lògica, fan que no sapiguem construir les nostres defenses fortes i positives. El cercle continu que es descriu de manera indefinida alimenta l’existència de la nostra por fòbica.

Actualment existeixen multitud de tipus de fòbies, i aquestes, poden tractar-se i evitar-se en un percentatge elevat, però la taxa de persones que consulten a un terapeuta no és correlacional amb la taxa de persones que realment necessita aquesta ajuda per a superar-les. Això es deu, al fet que en efectuar una conducta de fuita o evitació solucionen momentàniament l’enfrontament a l’estímul fòbic.

Aquest, possiblement, és el principal escull que salvar, fer el primer pas, i tenir present la necessitat d’ajuda d’un professional per a construir estratègies d’afrontament positives. D’aquesta manera, els pensaments seran; forts, basats en evidències, les quals facin no evitar la situació fòbica, i per contra enfrontar-se a elles mitjançant les tècniques apreses en consulta.

En Teràpia cognitiu conductual, s’aborda en un principi mitjançant psicoeducació i posteriorment a través un treball imaginatiu, realitzant jerarquies de la por fòbica per a finalment abordar mitjançant exposició en viu, l’estímul en qüestió. Així, es plasmen els avanços d’aquestes tècnica i s’aconsegueix el propòsit buscat; la fi de la nostra por irracional, on a partir d’aquest nou moment podrem avaluar, analitzar, pensar i actuar d’una forma més lògica, amb unes estratègies adaptatives, generant unes creences intermèdies i centrals molt positives, les quals faran superar la nostra fòbia irracional.